Notes per a l’assentament ex-civitas

Això no són més que uns apunts personals per ajudar a desenvolupar noves pràctiques d’assentament alternatives a la civilització. Es tracta només de reflexions preliminars que m’agradaria compartir. Si algú vol col·laborar a desenvolupar-les o vol compartir les seves idees/crítiques al respecte, serà molt benvingut.

1. No hi haurà una transició suau/consensuada entre la cultura actual i noves formes culturals que mantinguin l’equilibri amb l’hàbitat. Els assentaments que es plantegen com a pioners en el sentit d’exemple per als civilitzats contemporanis s’enganyen ells mateixos.

2. Els experiments al marge de la cultura actual són necessàriament i únicament experiments de futur, i haurien de plantejar-se com a tal. No representen formes de vida extrapolables a la majoria d’habitants del món present. Per començar, una cultura permanent requereix una població sensiblement inferior a l’actual.

3. Les formes de vida permanents només podran desenvolupar-se de manera efectiva i real quan es donin les condicions estructurals, externes o internes, que forcin la recerca d’aquestes formes. Seran aquestes mateixes condicions les que determinin, molt més que la voluntat, els projectes o els dissenys dels pioners, quines formes concretes prendran aquestes noves cultures.

4. Aquestes noves condicions es donaran només quan hi hagi: 1) forces exteriors que obliguin la cultura a transformar-se (p. ex. catàstrofe climàtica); 2) forces interiors que desmantellin la cultura de forma radical (revolució – molt improbable); 3) forces interiors que provoquin un col·lapse de la cultura (involució).

5. Fins que algun d’aquests supòsits no es doni, l’única via raonable per als experiments ex-civitas és la creació de formes d’autogestió que compleixin els següents requisits:

• (a) S’adaptin plenament a l’hàbitat on s’estableixin (permacultura) (sostenibilitat)
  
• (b) Cobreixin totes les necessitats vitals (i lúdiques) dels seus membres (autosuficiència)
• (c) Puguin servir d’exemple per a desenvolupaments futurs en un context real de transformació cultural generalitzada (experimentació)
• (d) Participin d’alguna manera en els esforços i les accions actuals per defensar la biosfera i fomentar una revolució o forçar la involució del sistema (activisme)

6. No és possible, per tant, desenvolupar aquesta mena d’assentaments en entorns urbans (a, b, c), malgrat el potencial revolucionari dels mateixos (d).

7. Aquesta mena d’assentaments hauria d’evitar alhora dos riscos:

• (A) Confondre’s amb les formes culturals de l’entorn cívic – mimetisme (a, b, c).
• (B) Mantenir una actitud passiva o conciliadora respecte al procés destructiu d’aquest mateix entorn – aïllament (d).

8. Les formes concretes de desenvolupament d’aquesta mena d’assentaments no es poden predefinir. Dependran de les dinàmiques del grup, del context i de molts altres factors que són impossibles de controlar a priori – afortunadament!

9. L’èxit dels assentaments concrets dependrà en bona part de la creativitat i de la voluntat que hi posin els seus membres. Però no es poden obviar els problemes contextuals (legislació, estructura de la propietat, situació política, etc.), a més de les dificultats inherents als projectes d’aquesta mena (manca de suficiència, conflictes interns, etc.).

10. Atesa la dificultat d’arribar a assentaments plenament operatius (a, b, c, d) a curt-mig termini, seria convenient planejar formes transitòries, però sempre conservant en ment quin és l’objectiu final – sobretot s’hauria de treballar per evitar el destí de tants projectes d’assentament neorural o de les ecoaldees: esdevenir pobles de postal o de vacances, sense un valor efectivament alternatiu i revolucionari.