Capítol 1
Collada estratègica
per Dave Foreman
És hora que les dones i els homes, individualment i en petits grups, actuïn heroicament en defensa de la natura salvatge, ficant un collador (monkeywrench) dins la maquinària que està destruint la diversitat natural. Encara que il·legal, aquesta collada (monkeywrenching) també pot ser segura, fàcil, divertida i, el més important, efectiva per aturar la tala d’arbres, la construcció de carreteres, el pasturatge excessiu, la perforació de petroli i gas, la mineria, la construcció de preses i de línies elèctriques, l’ús de vehicles tot terreny, l’ús de paranys, el desenvolupament de dominis esquiables i altres formes de destrucció de la natura salvatge, així com l’expansió cancerígena de les àrees suburbanes.
Però cal que aquesta collada sigui estratègica, ben pensada i dirigida perquè tingui èxit. Una campanya de resistència d’aquesta mena s’adheriria als següents principis:
LA COLLADA ÉS NO-VIOLENTA
La collada és resistència no-violenta a la destrucció de la diversitat natural. Mai no es dirigeix contra els éssers humans o contra altres formes de vida. Va dirigida contra les màquines inanimades i les eines que destrueixen la vida. Sempre té cura de minimitzar els possibles riscos per a les persones, incloent els colladors mateixos.
LA COLLADA NO ÉS ORGANITZADA
No hi ha cap direcció centralitzada o organització per a la collada. Qualsevol tipus de xarxa convida a la infiltració, a la provocació i a la repressió. És realment una acció individual. Per això, la comunicació entre els colladors és difícil i arriscada.
LA COLLADA ÉS INDIVIDUAL
La collada la porten a terme individus o grups molt petits de persones que es coneixen des de fa anys. La confiança i les bones relacions de treball són essencials en aquests grups. Com més gent hi participi, més grans són els riscos d’infiltració o de filtració. Els colladors eviten treballar amb gent que no hagin conegut durant molt de temps, amb aquells que no sàpiguen mantenir la boca tancada o amb aquells que tinguin idees grandioses o violentes.
LA COLLADA TÉ OBJECTIUS
Els ecodefensors escullen els seus objectius. El vandalisme erràtic i insensat és contraproduent, a més de poc ètic. Els colladors (monkeywrenchers) saben que no poden aturar una explotació forestal concreta destruint qualsevol peça d’equipament que trobin. S’asseguren abans que pertanyi a l’autèntic culpable. Es pregunten a si mateixos quin és el punt més vulnerable d’un projecte destructor de la natura, i allà és on colpegen. El vandalisme insensat porta a la pèrdua de simpatia popular.
LA COLLADA TÉ EL SEU TEMPS
Hi ha uns temps i uns llocs adequats per collar. També hi ha temps on és contraproduent collar. Els colladors no haurien d’actuar quan hi ha una acció de desobediència civil, p. e. un bloqueig contra el projecte en qüestió. La collada pot perjudicar l’acció directa, i els bloquejadors poden ser acusats de l’ecotatge i amenaçats pels treballadors o per la policia. Els bloqueigs i les collades generalment no es barregen. La collada tampoc pot ser apropiada quan hi ha en marxa delicades negociacions polítiques per a la protecció d’una àrea. Hi ha, és clar, excepcions a aquesta regla. El guerrer de la Terra sempre es pregunta: “¿La collada ajudarà o perjudicarà a la protecció d’aquest indret?”.
LA COLLADA ÉS DISPERSA
La collada és un moviment que s'estén per tots els Estats Units. Les agències del govern i els malversadors de la natura des de Maine fins a Hawaii saben que la destrucció de la diversitat natural pot ser resistida. Una collada que arribi a tots els racons del país accelerarà la retirada industrial de les àrees salvatges.
LA COLLADA ÉS DIVERSA
Qualsevol mena de persona, en qualsevol mena de situació, pot ser un collador. Alguns resisteixen qualsevol intrusió en una zona ampla de natura salvatge que han escollit. Uns altres s’especialitzen en lluitar contra la tala d’arbres o contra els vehicles tot terreny en una varietat de zones. Alguns colladors poden dirigir els seus esforços contra un projecte específic, com una línia elèctrica, una carretera en construcció o una explotació petrolífera. Alguns operen molt a prop de casa seva, mentre que altres planegen el seu ecotatge a milers de kilòmetres de distància. Alguns són solitaris i altres operen en petits grups. Fins i tot la gent de dretes colla.
LA COLLADA ÉS DIVERTIDA
Tot i que és una acció seriosa i potencialment perillosa, collar també és divertit. El sol fet d’arrossegar-se de nit resistint les forces destructives produeix una pujada d’excitació, una sensació d’acompliment i de camaraderia incomparables. Com va dir Ed Abbey, “gaudiu, companys, gaudiu”.
LA COLLADA NO ÉS REVOLUCIONÀRIA
Els colladors no pretenen fer caure cap sistema social, polític o econòmic. La collada és simplement una defensa no-violenta de la natura salvatge. Va dirigida a mantenir la civilització industrial fora de les àrees naturals i a forçar la retirada de la indústria d’aquelles àrees que haurien de ser salvatges. No és una forma de sabotatge industrial. Els explosius, les armes de foc i altres eines perilloses solen evitar-se; només causen un augment de la inspecció per part de les agències governamentals, repressió i pèrdua de recolzament públic.
LA COLLADA ÉS SIMPLE
Es fa servir l’eina més simple. S’utilitza la tàctica més segura. Les operacions elaborades de comando solen evitar-se. Els mitjans més efectius per aturar la destrucció de la natura salvatge són sovint els més simples. De vegades cal preparar operacions més detallades i complexes. Però el collador es pregunta: “¿Quina és la manera més senzilla de fer-ho?”.
LA COLLADA ÉS PREMEDITADA I ÈTICA
Els colladors són molt conscients de la gravetat del que fan. Prenen aquest pas tan seriós d’una manera premeditada. Són previsors, no pas despreocupats. Els colladors, malgrat que fan servir mitjans no-violents, són guerrers. S’exposen a ser arrestats o ferits. No és pas una acció frívola o fortuïta. Els colladors es mantenen purs de cor i d'esperit sobre el que fan. Saben que estan involucrats en la acció més moral de totes: la protecció de la vida, la defensa de la Terra.
Un moviment basat en aquests principis podria protegir milions d’hectàrees de natura salvatge d’una manera més efectiva que qualsevol llei del congrés, podria assegurar l’expansió de l’ós bru i d’altres formes amenaçades de vida molt millor que un exèrcit de guàrdies forestals, i podria forçar la retirada de la civilització industrial de grans àrees de bosc, muntanya, desert, praderia, costa marítima, aiguamoll, tundra i selva que haurien de servir per al manteniment de la diversitat natural i no pas per a la producció de matèries primeres per a l’excessiu consum tecnològic de la societat humana.
Si les empreses saben que un bosc ha estat clavetejat, no en compraran la fusta. Si les autoritats saben que la carretera serà contínuament destruïda, no intentaran reconstruir-la. Si els agrimensors saben que seran constantment fustigats en una zona, no hi aniran. Si els conductors de vehicles tot terreny saben que es trobaran amb les rodes punxades a kilòmetres de distància de qualsevol lloc habitat, no conduiran en aquestes àrees.
John Muir va dir que si algun dia hi hagués una guerra entre les races, ell es posaria del costat dels óssos. Aquest dia ha arribat.
0 comments:
Post a Comment