Això és massa demanar.
Com es pot comprar el cel, la pluja i el vent? Aquesta idea ens resulta molt estranya. Si no posseïm pas la frescor de l’aire, ni el miroteig de l’aigua, ¿com pot ningú comprar-los?
Cada part d’aquesta terra és sagrada per al meu poble. Cada platja de sorra, cada agulla que rellueix als pins, cada boira dins la foscor del bosc, cada insecte saltador i brunzinant és sagrat en la memòria i l’experiència de la meva gent. Coneixem la saba que puja pels arbres com coneixem la sang que flueix dins les nostres pròpies venes. Aquesta aigua cristal·lina que s’escola pels rius i rierols no és només aigua sinó la sang dels nostres avantpassats. L’aire que respirem té un valor incalculable, perquè sosté la nostra vida. Animals, arbres, homes, tots participem del mateix esperit. El vent que em va donar el primer alè rebrà també el meu darrer sospir.
Som una part d’aquesta terra i ella és una part de nosaltres. Les crestes rocoses, les praderies, els cavalls, tot pertany a la mateixa família. Les flors oloroses són les nostres germanes; l’ós, el cérvol, l’aligot, aquests són els nostres germans. La remor de l’aigua és la veu dels nostres avantpassats. Cada imatge que miroteja al llac ens parla dels records del nostre poble. Els rius són els nostres germans; apaivaguen la nostra set, porten les nostres canoes i alimenten els nostres fills.
Com us podem vendre totes aquestes coses? I com podeu vosaltres comprar-les? És que podeu fer el que vulgueu amb la terra, només perquè teniu un tros de paper signat?
L’home no ha teixit pas la tela de la vida; tan sols n’és un fil. I tot allò que fa a la tela, s’ho fa a si mateix.
Sabem que l’home blanc no comprèn pas la nostra manera de pensar. Per a ell, una porció de terra és igual que qualsevol altra. Ell és un estrany que arriba de nit i agafa de la terra tot allò que necessita. La terra és la seva enemiga. I quan l’ha conquerida, segueix endavant. Deixa enrere la tomba del seu pare i tant li fa. Segresta la terra dels seus fills i tant li fa. Tracta la seva mare, la terra, i el seu germà, el cel, com si fossin coses que es poden comprar, saquejar i vendre. La seva fam devorarà la terra i no en deixarà més que un desert.
Què succeirà quan tots els bisons hagin estat exterminats, els cavalls salvatges domesticats? Què succeirà quan els racons secrets del bosc hagin estat impregnats per l’olor de molts homes, quan la visió dels fèrtils turons hagi estat tacada pels fils parlants? Què succeirà quan ja no quedi lloc per al poltre veloç ni per a la cacera, quan l’últim pellroja s’hagi esvanit i la seva memòria no sigui més que l’ombra d’un núvol lliscant a través de la praderia? Hi haurà encara boscos i animals?
Serà el final de la vida i el principi de la supervivència.
Què és la vida, si no es pot sentir el crit solitari de l’au nocturna o el raucar de la granota prop del llac? Què és l’home sense animals? Si tots els animals desapareguessin, l’home també moriria en la gran solitud del seu esperit. Allò que esdevé als animals també esdevé, més tard o més d’hora, als homes. Totes les coses estan relacionades. Allò que esdevé a la terra també esdevé als fills de la terra.
Nosaltres estimem aquesta terra igual que un nadó estima el batec de la seva mare. Si us la venem, tingueu-ne tanta cura com nosaltres n’hem tingut. Conserveu el record de la terra tal com us la lliurem i preserveu-la per als fills dels vostres fills. Estimeu-ne els arbres, l’aire, els rius i els animals com nosaltres els hem estimat.
És tot el que us demanem.
Més informació sobre l'origen i les versions d'aquest text d'autenticitat polèmica a http://www.synaptic.bc.ca/ejournal/wslibrry.htm
0 comments:
Post a Comment