Si he creat aquest bloc, ha estat per parlar d’allò que importa de veritat. No només d’allò que m’importa a mi, sinó d’allò que sens dubte t’importa també a tu; i si no t’importa és perquè vius d’esquenes a tu mateix, enlluernat pel fals esclat dels llums que giren al teu voltant i t’arrosseguen dins d’aquest terbolí vertiginós i destructiu que anomenem civilització.
L’ésser humà només és una part del tot. Ni tan sols n’és la part més important; només una petita part, al costat del dofí i de l'escarabat, de l’ós i del bedoll. Les visions antropocèntriques transmeses per les religions i les filosofies des de fa milers d’anys ens impedeixen veure la realitat i ens mantenen en aquest distanciament arrogant, separant-nos de la nostra autèntica llar i empenyent-nos sempre endavant en aquesta cursa insensata cap al domini universal, que no vol dir res més que la destrucció universal.
És això una mena de fatalitat?
Potser sí que estem condemnats a seguir els nostres impulsos de primats, fent servir la nostra intel·ligència —producte d’un accident evolutiu— només per inventar noves tecnologies i continuar apropiant-nos de la Terra, en detriment dels altres éssers que l’habiten, de la Terra mateixa.
Al mateix temps, però, l’increment de la capacitat craniana ens ha permès adquirir una consciència, una certa comprensió de nosaltres mateixos com a individus i com a espècie, fins i tot ens ha donat un sentit de la responsabilitat. Aquesta és potser la nostra única esperança.
En aquest bloc, voldria recollir textos que parlen de la insostenible situació on ens hem ficat nosaltres mateixos; i on hem ficat també, sense que ho volguessin, tots els altres éssers vius de la Terra i la Terra mateixa. Alguns dels textos que hi posaré seran meus; d’altres els manllevaré d’autors del present o del passat. Tant se val, mentre siguin textos inspiradors i autèntics, textos que convidin a reflexionar i a actuar davant de la creixent colonització de la natura per la civilització.
Fa uns deu mil anys, la domesticació dels animals i de les plantes va donar als éssers humans la capacitat de deslliurar-se definitivament de les restriccions imposades a totes les criatures per les condicions de vida i les dinàmiques de la supervivència. Gràcies als excedents d’una agricultura cada vegada més productiva, l’ésser humà ha pogut desenvolupar una societat complexa, amb una tecnologia potent i una població desmesurada. L’explotació dels recursos energètics conservats durant centenars de milers d’anys sota terra ha permès, en els últims segles, un salt qualitatiu i quantitatiu en aquest procés d’expansió i de domini global. La civilització és avui dia un càncer que ja ha fet metàstasi i s’estén per tots els membres d’un planeta malalt, tan afeblit que en perilla fins i tot la vida.
Aturar la civilització. Aturar al menys el procés destructiu de la civilització.
Aquest és sens dubte el projecte més crucial —l’únic realment important— que ha d’afrontar la consciència humana. Tota la resta és accessori. Podem discutir dels mitjans, de les estratègies i de les tàctiques —i aquest bloc vol contribuir justament a això, a esperonar aquest debat en el context català. Però sigui quin sigui el camí escollit, cap ésser pensant, cap ésser plenament conscient de tot el que implica formar part d’aquesta civilització, pot defugir la seva responsabilitat.
He començat el bloc amb set premisses que em semblen el fonament de tota acció ètica biocèntrica. A cadascú de nosaltres d’actuar o deixar d’actuar segons la nostra consciència. Però el deute que hem contret amb els altres éssers vius pel sol fet de ser humans i de participar d’aquesta civilització ja no ens el pot treure ningú. Hem contaminat l’aire que tots respirem, hem enverinat l’aigua que tots bevem, hem exterminat incomptables plantes i incomptables animals, els nostres semblants. I tot això ho fem encara, i ho fem cada vegada amb més intensitat.
Qui ens aturarà? Els arbres? Els animals? L’aire? L’aigua? La Terra, potser?
Si tot continua com fins ara, és inevitable que algun dia el mateix planeta es regiri contra nosaltres, fent-nos patir les conseqüències de la desídia i l’avarícia acumulades durant els últims mil·lennis de supremacia humana. Però potser llavors ja sigui massa tard per a moltes espècies d’animals, per a moltes espècies de plantes, per a l’aire i per a l’aigua. Potser llavors, quan l’orgull de l’ésser humà torni a ser doblegat per la violència d’una Terra malalta i furiosa, el dany fet sigui tan gran que la vida ja no torni a recuperar-se mai més i només quedi, com a herència d’aquest primat que va voler jugar amb els delicats dons de la intel·ligència, la mort de totes les coses.
Aturar la civilització. Defensar la Terra. Defensar la vida.
L’única raó de ser d’aquest bloc és intentar contribuir a aquesta lluita ineludible i urgent.
En nom de l’aire, dels arbres, de l’aigua i dels animals.
0 comments:
Post a Comment